Que és?
Una carícia que fa molt que volia treure…
Un somni que poc a poc es va fent realitat…
Perdrem i trobar-me, caure i aixecar-me, i sempre tornar al mateix lloc…
Tot quadra, tot comença a rodar…no puc fer més que intentar-ho! Estic segura que és el meu camí!
Tot neix en el moment que em converteixo en mare, com cuidar, com estimar, com guiar-me pel meu instint, com acompanyar, com respectar, com estar present, com aprendre cada segon tot el que necessites, necessitem… Gràcies Itzel! I ara també gràcies Liam!
Tot el que tenia après sobre un infant per fi em quadra amb els meus sentiments més interns, de la meva nena interior mai escoltada, aquesta nena ara és feliç, entenc el que em va faltar, entenc el perquè, entenc el que pot necessitar un infant, entenc que jo estic aquí per aprendre i acompanyar a altres famílies disposades a respectar el ritme dels seus fills.
Vocacional? NO!, mai m’havia plantejat ser professora, no he estat d’acord mai amb el sistema d’educació del meu país (l’actual), ni en horaris, mètodes que no deixen ser un mateix, no deixen pensar, viure l’ensenyament, descobrir el món de la manera que estem disposats a fer-ho quan el comencem a veure… ni moltíssim menys en una llar d’infants on la ràtio no és natural i des del meu punt de vista no és la manera adequada de començar una socialització… Al viure els ritmes, trobar la metodologia adequada, i aprendre a estar present en la vida d’un infant, ara sí que ho tinc clar! Professora no! Mare de dia es diu aquí.
Les persones que em coneixen i els explico el meu projecte que d’aquí poc veu la llum sí que els quadra tot! Esta fet per mi! Una professió que no tenia al cap, arriba just en el moment precís i tot quadra! La meva vida és una moixaina cap als meus desitjos… On treballar i viure un somni és el mateix.
Sempre buscant gent que m’aporten experiències, valors, formacions, molta feina interior… Endavant!!
Se que em fa feliç, vull treballar per moixaines!!
moixainesblog 